2008/07/02

Salvaguardar la diversitat cultural

La dèria de la salvaguarda de la diversitat cultural m'ha portat a considerar si a part de sentir-me català em sento alguna cosa més. Durant els últims 30 anys m'he sentit català i prou. D'uns anys ençà vaig començar a defensar la identitat europea, d'una Unió Europea que creix per voluntat dels països membres que s'hi van adherint voluntàriament i no per la força de les armes, com s'han fet tradicionalment totes les expansions. Recentment em comença a fer gràcia el fet de fer-me federalista espanyol perquè tinc amics espanyols que creuen en la diversitat i em sento solidari amb aquesta Espanya defensora de la diversitat real on totes les cultures no tan sols serien protegides sinó volgudes i estimades i apreciades i on seria un valor de prestigi conèixer-les i ja que conec prou bé el castellà crec que puc fer alguna cosa positiva per contrarestar els nacionalistes espanyols integristes que tots els súbdits del Regne d'Espanya fa tan de temps que estem patint.

6 comentaris:

Santandreu Miraflors ha dit...

Benvolgut Inro,

Crec presonalment que és bo "sentir-se" alguna cosa més que català, cal obrir els ulls i la ment. Només cal veure l'espanyolet, l'americà d'USA, entre d'altres, rancis i caducs.
La identitat europea és una fal·lacia, un òrgan superburocràric, on només hi participen els funcionaris/àries. Només cal veure la "cagada" de la Constitució Europea, la màxima expressió d'una identitat.

Federalista espanyol? Què lluny ho veig. Vés a Extremadura o a altra comunitat espanyola i digues que ets català....

Per tant jo he fet via, i faig meva l'única frase encertada d'en Salvador Dalí: Jo sóc universal. I així salvaguardo tota, tota la diversitat cultural...

Andreu Miraflors

inro ha dit...

Hola Andreu, és una veritat relativa que a la Unió Europea, els països membres s'hi van adherint voluntàriament i no per la força de les armes i tens raó que que la identitat europea és una falàcia, sobretot des del punt de vista de la diversitat cultural. De fet quan dic "D'uns anys ençà vaig començar a defensar la identitat europea...", no acabo de dir el que estava pensant, o sigui, que em sento defraudat per com la UE no té cap intenció de preocupar-se per les cultures o millor dit, per l'Europa dels Pobles.
La segona part del post tampoc és encertada ja que el que vull expressar és que tinc amics espanyols que són defensors de la diversitat cultural i que creuen que totes les cultures són igualment importants, siguin engrandides o minoritzades, i que són patrimoni de la humanitat. Aquestes persones també pateixen en veure l'agressió brutal dels nacionalistes espanyols integristes als súbdits del Regne d'Espanya pertanyents a les cultures no castellanes que fa tan de temps que estem rebent. Evidentment, això no se soluciona fent-se federalista; en tot cas la proposta hauria de venir per part dels agressors si mai fossin capaços d'adonar-se i penedir-se de la seva agressió. I és clar que d'això ells mateixos en diuen "pedir peras al olmo".

Santandreu Miraflors ha dit...

Hola Joan,
Jo sempre he votat a les eleccions europees i a les de l'Estat espanyol. Però amb què ens hem trobat? Unes votacions que no arriben al 40% dels electors. Què vol dir això? Jo ho tinc clar, a la gent en general del nostre àmbit, no els interessa la política espanyola, catalana o europea,volen viure el dia a dia, encara que sigui "pan para hoy hambre para mañana". I aquesta actitud, no la canvia ni els anys de democràcia, ni res que s'assembli.
Jo que treballo en un espai de l'estat espanyol, i que avui mana el PP, amb el suport de Convergència, i que demà mana el PSC amb el tripartit, tinc els mateixos problemes, per esmentar-te un: que tot ho facin en català. O si més no en bilingüe. Ho han fet? que va..., fins i tot no reciclem la quantitat de paperassa que s'utilitza cada dia. Qui és queixa? jo i quatre més, que semblem els "zoombies" o "frikis" que ens queixem de tot. Això cansa. És evident que a la majoria tant els hi fa rebre un escrit en castellà encara que el català sigui la seva llengua, o fins i tot en àngles, perquè directament la tiren a la paperera en el millors del casos.
El Xavier que em coneix bé, pensava que si
em deixés anar seria un terrorista. I jo el que vull ara mateix és viure en pau i no entrar amb aquests enrenous. El que a mi m'agradaria és desfer-los, però per això s'ha de tenir força, cosa que ara em manca.

inro ha dit...

Hola Andreu,
està tot perdut, crec. Ni la defensa de les diversitats lingüístico-cultural, biològica, sexual, etc. ni la justícia social, ni el medi ambient, interessa gens ni mica a la gran majoria. Jo cada dia em dedico més a tocar la trompeta (amb sordina, per no fer emprenyar els veins) i així m'evadeixo una mica. Crec que ja he fet el que havia de fer, equivocat o no (hi ha la teoria de que com més insisteixes en una cosa pitjor va). Vaig penjant tots els meus escrits antics a l'altre bloc (http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/) que vaig obrir per això, com una espècie de memòries, i anar vivint el més tranquil que es pugui.

cisco garcia-sey ha dit...

Hola,
M'he trobat, llegint uns comentaris d'en Félix, amb un de teu i això m'ha portat aquí. He llegit que tens un peu a V.i la Geltrú i un altre a Àger.
Jo tinc un peu a Lleida un altre a Vilanova de Meià i les arrels a Barcelona, una barreja de perifèries. També tinc un bloc, i estudio des de fa un temps a F.R.M... i res saludar-te i que tinguis un bon dia.
Cisco.

inro ha dit...

Hola Cisco, em sap greu no haver-te contestat el teu comentari d'ara fa un any. És que no hi entro gaire a aquest blog. Avui hi he vigut per casualitat.
He vist FRM dos cops enguany; a la fira de salut i alimentació del primer cap de setmana d'octubre a Balaguer i a les jornades de reflexió pel No-Si a Barna.
Aprofito la data per desitjarte un Bon Any!
Joan

Algunes coses meves